Aplicació VEO: Entrevista de J. Batlle a P. Seedhouse

https://veoeuropa.com/

Aquest article publicat al volum 9 del Bellaterra Journal és una entrevista al professor Paul Seedhouse de la Universitat de Newcastle, investigador principal del VEO European Project (http://www.veo-group.com/). El focus d'aquesta entrevista és l'aplicació VEO ( http://www.veo-group.com) i donar a conèixer les seves característiques i possibilitats, que ens ofereix en dos àmbits: la formació del professorat i la recerca en educació (tot i que aquesta aplicació també pot ser utilitzada en altres àmbits).

Què ens ofereix l'aplicació VEO? Aquesta aplicació ens permet fer gravacions de classes que després es poden penjar en un núvol, compartir amb altres professionals o editar. Més enllà d'això, el punt veritablement atractiu és que podem etiquetar moments rellevants i tornar-hi posteriorment amb un sol clic. Pics de motivació, tipus d'interacció a classe i temps de parla del mestre i alumne, preguntes del mestre i treball de grup són mostra d'allò que podem etiquetar.

Com es relaciona aquesta aplicació amb la recerca i l'anàlisi del discurs? VEO ens permet recollir dades de manera pràctica i fàcil, dades que posteriorment seran transcrites i analitzades. Actualment hi ha unes etiquetes predeterminades sobre educació en general, i estan treballant per crear-ne d'específiques per a la classe de llengua i també per a que l'usuari pugui crear les seves pròpies, aspecte important ja que ens permetria, prèviament a la gravació, decidir quin serà el nostre focus d'atenció durant la classe, el focus group, l'entrevista, etc. 

Què pretenen investigar en el VEO European Project? Participants de diferents països estan utilitzant l'App amb professors per veure com es relaciona amb el seu desenvolupament professional i si ajuda a millorar-lo. Aquest projecte també implica, evidentment, veure si l'aplicació funciona com s'esperava i com es pot millorar. Per tant, la seva principal pregunta d'investigació és: "contribueix VEO al desenvolupament professional dels professors?".

Aquest article m'ha cridat especialment l'atenció ja que aquesta aplicació pot ser una gran substituta als llargs visionats de gravacions d'imatge o d'àudio, ja que amb un sol clic accediràs a allò que has etiquetat segons els teus interessos de recerca o allò que vulguis observar de la pràctica docent. La fusió de les noves tecnologies i l'anàlisi del discurs ha començat!

Second Language Acquisition

Hace unos 25 años, un psicólogo llamado Stephen Krashen transformó la enseñanza de idiomas. Él había estado desarrollando sus ideas durante varios años, pero varios libros que él publicó en los años 80 recibieron la aceptación extensa.

Se ha realizado muchos trabajos academicos tomando en cuenta la metodologia de la adquisicion del Segundo idioma segun Krashen, y este consta de  cinco hipótesis principales:

• La hipótesis del aprendizaje de la adquisición

• la hipótesis del monitor,

• la hipótesis del orden natural,

• la hipótesis de entrada, y

• la hipótesis del filtro afectivo.

Http://www.youtube.com/watch?v=NiTsduRreug&feature=related

El proceso que nos indica Krashen es muy interesante ya que el individuo como tal no esta consciente de estar aprendiendo otro idioma, sino es una manera natural de aprendizaje. En este proceso es muy importante destacar el filtro del Affective Filter que es el que nos ayuda a aprender de una mejor manera. Si este Affective Filter esta muy alto sera imposible que el individuo aprenda, ya que son factores que impiden el proceso de enseñanza aprendizaje.

Primera entrada Análisis de la conversación, Alexander Hidalgo

En el articulo se expone algunas situaciones especificas de la conversación. Se dice que la conversación es la acción espontanea del habla, como se expone en el texto es necesario que los investigadores tomemos mucho en cuenta estos detalles de la conversación,y que ellos pueden ser cruciales en nuestra investigación.
Tenemos que tener en cuenta quien va a ser nuestro objeto de estudio y su contexto para que exista un principio de colaboración entre el investigador y el investigado, sea este un individuo o pertenezca a un grupo determinado.
Por lo tanto, no debemos olvidar analizar esas conversaciones, con todo lo que conlleva la misma, es decir variables, imágenes, mensajes involuntarios y gesticulares, ya que estos serán necesarios para una buena investigación.

Els meus interessos en recerca

El meu context acadèmic ( i laboral) és l'aprenentatge (i l'ensenyament) de l'anglès com a llengua estrangera (EFL). Hi ha molta recerca en aquest entorn però en el meu cas, puc especificar més perquè treballo en el mon de l'aprenentatge i l'ensenyament de l'anglès en línia. No fa gaire temps, la especialitat va ser anomenada “CALL” (Computer Assisted Language Learning), però amb les tecnologies Web 2.0, és possible realitzar molt més que l'aprenentatge “assistit” per un ordenador; ara treballem en aules virtuals i en les aules, podem crear tasques per augmentar les competències de totes les destreses de l'aprenentatge d'un idioma. Podem crear tasques o oportunitats per parlar de manera individual, en parella i en grups petit, podem crear tasques escrites individuals o en petits grups (amb eines com Wikispaces per exemple per escriure de manera asíncrona o amb eines com Google docs per escriure de manera síncrona).

Una de les avantatges de treballar en línia és que tenim enregistraments d'estudiants treballant, usant l'idioma de manera individual però també en parelles o grups. També tenim la possibilitat de fer el mateix amb els professors. No només usem enregistrament d'àudios si no també enregistrament de vídeo.

No és difícil imaginar les possibilitats infinites que ens proporcionen als investigadors les enregistraments d'estudiants i professors de llengües. Específicament, es pot usar l'anàlisi de conversa per a investigar les interaccions entre estudiants (en un estudi de cas longitudinal, el progrés d'un estudiant o varius estudiants per exemple), o investigar com treballen els docents (en un estudi del retorn individual o a la classe per exemple).

L'únic “problema” és prendre una decisió sobre quin aspecte investigar...

Image source

Mercer & Howe (2012)

Els autors afirma que el discurs a l’aula és indispensable perquè ajuda a elaborar el pensament individual i col·lectiu d’un grup, alhora que  permet al mestre veure l’evolució de com aprenen i comprenen els seus alumnes.

La llengua és una eina social i cultural perquè l’utilitzem per compartir experiències amb els nostres congèneres i és important utilitzar-la a l'aula per generar pensament. Els autors anomenen aquesta estratègia l’aprenentatge dialògic perquè el diàleg ofereix la possibilitat de construir coneixement. A més a més, si utilitzem aquesta estratègia els alumnes se senten valorats perquè participen i entenen que no hi ha una única resposta vàlida.   

Cal esmentar que alguns dels errors habituals que fan que aquest pensament no sorgeixi a l'aula són el fet que les classes siguin conductistes, per la qual cosa els alumnes no poden intervenir i, que el professor generi només preguntes tancades.

Per altra banda, no podem deixar pas de banda les influències contextuals en la nostra manera de parlar. Mercer (1997), explica que cadascun de nosaltres ens “apropiem” del llenguatge que rebem i  que “la formar que tenemos de hablar y escribir es en sí misma parte de ese conocimiento cultural”.

Us deixo l'enllaç; 

http://www.neuquen.edu.ar/regresoreceso/materiales%20otros/NEILMERCER-_la_construccion_guiada_del_conocimiento.pdf

Per tant, hem de prioritzar la conversa dialògica mitjançant les interaccions de l’aula i les formulacions de preguntes obertes i, fins i tot, sense resposta per generar inquietuds, pensaments i aprenentatge. Penso que aquesta és la estratègia que podem utilitzar si fem una investigació-acció.  Per exemple: A l'aula portem un capsa amb una foto i podem formular aquestes preguntes: què penseu que és? qui ho ha portat? [...] De qui és la fotografia? És d'ara? Qui la va fer? On estava (posició...). 

Batlle J. Interview with Paul Seedhouse on VEO

This article is an interview with Dr Paul Seedhouse, lead researcher of the European Project VEO. The project team are working with an app created by a Newcastle University spin-off company (VEO Ltd), which can be used by various professions including teaching, business and medicine, for training and research purposes. It enables users to video sessions (classes, for example) and set up the app to tag recordings according to the user’s requirements. In the interview, Dr Seedhouse explains that the app is likely to be useful for education researchers, or for teachers who wish to reflect on their own lessons, perhaps considering the level of motivation of their students during lessons, considering types of questions asked, teacher talking time, among other possibilities. Dr Seedhouse points out that the tagging that the app performs is not Conversation Analysis per se but once you have the data from the app, you can then transcribe the data to carry out whatever type of analysis you need.  

At the time of the interview, the project was working on developing tags for specific uses; they have tags for language teaching already, but they want to expand. They hope the app will be useful for researchers of language use in the real world too.

This app provides one possible solution to how to observe classrooms (for example) in the most unobtrusive way possible; most people are used to seeing smartphones and tablets and are less likely to modify their behaviour than they might with video cameras in the classroom. Furthermore, video recordings (as opposed to audio recordings) mean that analysis can also consider gestures and other physical aspects of spoken communication. Together with the tagging system, whereby the user can easily identify points of interest in the recording, this app could be groundbreaking for anyone interested in educational technology.

Dr Seedhouse’s research focuses on the use of Conversation analysis (CA) in language classrooms and you can read more about his earlier work here:

He also wrote an article in 2010 (here) that all of us should read carefully as it considers how different research methodologies can come to very different conclusions:

In my context of online language learning and teaching, I will be following the project’s work (they post regularly in Twitter and Facebook and their website - https://veoeuropa.com/ - has up-to-date news too); we moved from audio to video several years ago and the tagging system looks to be a valuable instrument for research purposes as well as for teacher training.

Jackie Robbins

Tusón (2002) El análisis de la conversación: entre la estructura y el sentido

https://es.123rf.com/photo_8112488_ilustracion-de-bocadillo-grandes-formado-por-burbujas-de-discurso-diferentes.html

L’article de l’Amparo Tusón (2002) ens explica com una acció tan espontània com és la parla, esdevé un mitjà social que permet a les persones construir les seves identitats i donar sentit al seu món. Així doncs, esdevé una construcció canviant i identitària. Alhora, comenta les característiques de tota activitat conversacional (per exemple, el principi de cooperació) i l’anàlisi que podem fer de la conversa seguint les dimensions i les transcripcions d’alguns autors (Duranti i Tusón 1991 i 1995).

Pel que fa a l’article, em centraré en l’anàlisi de la conversa que ens permetrà focalitzar-nos en els motius de tals anàlisis i de quina manera els podem interpretar. Primer de tot, com a investigadors hem de saber quins són els nostres objectius i de quina manera enregistrarem les converses. Si volem analitzar gravacions auditives o amb imatges i on ho farem, són aspectes -o més ben dit, variables- que ens podran influenciar en la nostra presa de dades.  També, cal tenir present la importància d’un primer registre de les dades obtingudes, per exemple, el Nussbaum (1991), que ens permetrà iniciar la nostra primera interpretació de la gravació; però, per endinsar-nos una mica més, podrem seguir les pautes lèxiques, sintàctiques i fòniques marcades per Briz (2002). Us deixo l’enllaç de l’article amb les pautes que ens poden guiar en el nostre anàlisi (pàgina 2). Ell posa èmfasi en l’anàlisi contextual de les llengües en contacte i en els trets sociolingüístics dels parlants.

Per acabar, tal com diu Tusón (2002), “la conversa és una activitat social que presenta la característica d’utilitzar, com a instrument per actuar, els codis lingüístics [...] i els codis no verbals que acompanyen la paraula”, i és això un element prou important perquè ens ajudi a ser conscients de la influència que té la societat en una determinada època i en com repercuteix a l’hora d’expressar-nos. Com a mestres, hem d’analitzar les interaccions que es produeixen a l’aula per conèixer les habilitats lingüístiques del nostre alumnat i acompanyar-los en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’expressió oral a l’expressió escrita.

Tannen (nd) Discourse analysis

This is a short entry in the Linguistic Society of America’s website introducing the reader to the subject of Discourse Analysis (DA). If you are interested in linguistics, click on the link at the top "What is linguistics" where you can find many other interesting articles in the field.

In this particular article, I particularly like the explanation that says that DA is the analysis of language “beyond the sentence”. While language has been analysed primarily from a bottom-up approach: the smallest parts of language studying sounds (phonetics and phonology), parts of words (morphology), meaning (semantics) and sentence construction (syntax), DA focuses on meaning conveyed through larger “chunks” of language.

Tannen refers to “reframing”, or the process of returning to and re-interpreting the meaning of sentences in the context of the activity speakers are carrying out, in other words, pragmatics. Tannen also introduces the concept of “turn-taking”, which can be signalled through intonation, pausing and phrasing. She uses the expression “listenership” (the art of listening) which can be demonstrated in different ways such as gestures (nodding), making sounds (e.g. mm, etc.). In my context of foreign language teaching and learning, turn taking and listenership are skills that students often struggle with but once mastered, make a huge difference in achieving communicative purpose. Tannen also introduces the term “discourse markers” (e.g. well, oh) that break chunks of speech into sections and communicate meaning as they can prime the listener to what is going to be said, or indicate relationships between what has been said. However, discourse markers don’t always mean what the dictionary says they mean; Tannen gives examples (but, and) but I would add another example of the use of the word “like” (possibly one of the most commonly discourse markers in use today!).

Finally Tannen talks about “speech acts” which refers not to the form of an utterance, but the function of the utterance. Understanding cultural differences between what speech acts “do” can improve intercultural relationships (in the same way that understanding the different meaning of hand gestures in different cultures can!).

For anyone interested in accessible texts about linguistics, I highly recommend Scott Thornbury’s blog here: https://scottthornbury.wordpress.com/ Scott has also published many books, including one called “Beyond the sentence” (!) which is an introduction to discourse analysis for language teachers. The book not only helps the reader improve their discourse analysis skills, it also provides examples of how students can be taught to use DA to improve their own language competences. 

Jackie Robbins

Mercer, N. (2010). The analysis of classroom talk: Methods and methodologies

This article describes methods for analysing classroom talk, comparing their strengths and weaknesses. Both quantitative and qualitative methods are described and assessed for their strengths and v^eaknesses, with a discussion of the mixed use of such methods. It is acknowledged that particular methods are often embedded in particular methodologies, which are based on specific theories of social action, research paradigms, and disciplines; and so a comparison is made of two contemporary methodologies, linguistic ethnography, and sociocultural research. The article concludes with some comments on the current state of development of this field of research and on ways that it might usefully progress.

You can find the text in here.

Key ideas:

• Quantitative methods: Systematic observation - Computer-based text analysis
• Qualitative methods: Ethnographic analysis - Sociolinguistic discourse analysis- Conversation analysis
• Mixed methods: sociocultural discourse analysis.

source image

Evnitskaya, N. (2012). Conversation Analysis for Second Language Acquisition and beyond: An interview with Numa P. Markee

Professor Numa P. Markee is Associate Professor of Linguistics at the University of Illinois at Urbana-Champaign (United States) where he teaches courses in Conversation Analysis, Second Language Acquisition, Task Based Language Teaching and in Language Program Administration. His principal research interests are in the area of ethnomethodological Conversation Analysis applied to Second Language Acquisition (CA-for-SLA), Discursive Psychology, socially distributed cognition, classroom research, the uses of technology in applied linguistics research and ESL teaching, and the management of curricular innovation. In addition to numerous journal articles and book chapters on CA-for-SLA – the main topic of the present interview.

You can find this interview in here.

Key ideas:

• conversational practices

fuente imagen

Seedhouse, P. (2009) The Interactional Architecture of the Language Classroom

This article provides a summary of some of the key ideas of Seedhouse (2004). The study applies Conversation Analysis (CA) methodology to an extensive and varied database of language lessons from around the world and attempts to answer the question ‘How is L2 classroom interaction organised?’ The main thesis is that there is a reflexive relationship between pedagogy and interaction in the L2 classroom. This means that there is a two-way, mutually dependent relationship. Furthermore, this relationship is the foundation of the organisation of interaction in L2 classrooms. The omnipresent and unique feature of the L2 classroom is this reflexive relationship between pedagogy and interaction. So whoever is taking part in L2 classroom interaction and whatever the particular activity during which the interactants are speaking the L2, they are always displaying to one another their analyses of the current state of the evolving relationship between pedagogy and interaction and acting on the basis of these analyses. So interaction in the L2 classroom is based on the relationship between pedagogy and interaction. Interactants are constantly analysing this relationship and displaying their analyses in their talk. An example of data analysis is provided, including discussion of socially distributed cognition and learning.

You can find this paper here

fuente imagen

Key ideas:

• Three interactional properties