Reflexió personal

Els meus interessos d'investigació estan relacionats amb els processos d'ensenyament-aprenentatge que tenen lloc a l'aula, ja que des de fa 12 anys exerceixo com a mestra en una escola d'educació primària. Dins d'aquest marc contextual, l'anàlisi del discurs esdevé un instrument indispensable.

Com a mestra de primària vinculada al món universitari, fa un temps vaig tenir oportunitat de fer unes primeres aproximacions a l'anàlisi del discurs a partir de converses d'alumnes gravades en el context d'una tasca d'escriptura vinculada a l'aprenentatge d'uns continguts gramaticals. El fet de cursar el MURE m'ha permès tornar a fer un anàlisi d'aquestes converses amb un punt de vista més analític i estructurat, anant més enllà del que en aquells moments vaig arribar a analitzar i superant l'opacitat de la qual parla Santander (2011).

Així doncs, com a docent en actiu, penso que l'anàlisi del discurs pot ser-me d'ajut en el meu doble rol: el de docent a l'aula que analitza els processos que hi tenen lloc per millorar-los o aprofundir-hi, i el d'investigadora.

La imatge que he escollit és el logotip de la meva escola, ja que sense la llavor que l'escola representa tota la resta no seria possible. És en aquest espai escolar on han sorgit els meus primers interrogants que m'han portat fins on sóc ara.

Análisis del discurs: per què i com fer-lo? Santander (2011)

www.exegeticaltools.com

L'article de Pedro Santander (2011), professor de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso, planteja dos gran interrogants pel que fa a l'anàlisi del discurs: per què i com fer-lo.

L'anàlisi del discurs té gran acceptació dins les ciències humanes i socials. La relació que existeix entre l'anàlisi del discurs i les ciències humanes i socials és, tal i com entenen, Santander i d'altres autors, que el discurs és una forma d'acció social, i per tant, analitzar el discurs que apareix en la societat és analitzar una forma d'acció o de realitat social. Aquests discursos acostumen a ser opacs i d'aquesta qualitat se'n deriven dos conseqüències: d'una banda aquesta opacitat fa que els seu anàlisi sigui necessari per comprendre la societat, i de l'altre, fa que sigui un procés complex, ja que sovint "les paraules signifiquen molt més del que diuen", i cal llegir més enllà de les línies. L'opacitat del llenguatge és precisament la justificació del seu anàlisis. 

Santander exposa una sèrie de consideracions que influenciaran el tipus d'anàlisis que farem: podem procedir de manera hipotètica-deductiva o inductiva i analitzar signes de naturalesa lingüística o semiòtica. Pel que fa al propi anàlisi, l'autor afirma que no existeix una tècnica per fer anàlisi, sinó que hi ha moltes propostes fetes per diferents autors. També cal que l'investigador tingui clar el que busca en aquell text. 

Tot i això, l'autor exposa una sèrie de propostes i de models d'anàlisi que poden servir a l'investigador, sense oblidar, però el dinamisme d'aquest tipus d'investigacions: 

- Lingüística Crítica (Fowler et. al. 1983, Hodge y Kress 1979, Fowler 1996)

- Gramática Sistémico Funcional (Halliday 1994, Halliday y Hasan 1990)

- Fairclough (1992) que pren com a base 

- La Gramática Sistémico Funcional (GSF)

- Hodge y Kress (1979) 

- Sayago (2007)

Així doncs, el que l'autor deixa clar és que no hi ha una sola manera de fer anàlisi del discurs, ja que cada investigació és diferent, però si que és necessari està nodrit d'una bona quantitat de models i propostes d'anàlisi per poder configurar el nostre propi marc de recerca. Cal que com a investigadors tinguem aquesta conclusió ben present. 

Bastida i parla exploratòria

www.gettyimages.es 

L'article de Xavier Fontich "El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural. Les nocions de bastida i parla exploratòria" explora, principalment i tal i com el títol indica, les nocions de bastida i parla exploratòria.

El terme bastida fa referència als tipus d'ajut que un instructor (bé sigui el mestre o un altre alumne) dóna a l'alumne. Aquest ajut es pot recollir en les set estratègies següents: modelar, instruir, reduir el marge de maniobra (tot assumint allò que l'alumne encara no és capaç de fer i simplificar la tasca), destacar els aspectes més importants de l'activitat, preguntar, implicar l'alumne, donar feedback i tutelar (prevenir o controlar les frustracions). Aquestes estratègies van lligades a una progressió en l'autonomia de l'alumne que passa per la contingència, la retirada gradual del suport i transferència de responsabilitat i promoció de l'autonomia. 

Pel que fa a la parla exploratòria, començarem exposant com diversos estudis han definit els tipus de parla:

- Parla disputativa: els participants actuen de manera individualista, hi ha poca argumentació i no s'arriba a cap resolució.

- Parla acumulativa: els participants construeixen coneixement comú però ho fan de manera acrítica i a partir del que els altres han dit.

- Parla exploratòria: els participants participen de manera força equitativa i argumenten les seves posicions. Es tenen en compte totes les posicions abans de prendre una decisió. 

La parla exploratòria a l'escola és important i té unes implicacions metodològiques que el professor ha de tenir en compte, com ara establir amb els alumnes unes regles bàsiques cal seguir i explicitar què es considera com a discussió bona i productiva.

Els conceptes de bastida i parla exploratòria són claus per l'ensenyament a l'escola. Aquest article permet als docents fer-se una idea del perquè de la seva importància i dóna eines precises i clares per poder desenvolupar-les a l'aula. D'altra banda, també poden ser uns temes rellevants sobre els quals investigar. 

En la següent pàgina web es poden trobar articles del mateix autor, en alguns del qual la bastida i la parla exploratòria hi tenen un paper rellevant, com ara en els relacionats amb l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica  http://gent.uab.cat/xavierfontich/es/content/artículos  

Aplicació VEO: Entrevista de J. Batlle a P. Seedhouse

https://veoeuropa.com/

Aquest article publicat al volum 9 del Bellaterra Journal és una entrevista al professor Paul Seedhouse de la Universitat de Newcastle, investigador principal del VEO European Project (http://www.veo-group.com/). El focus d'aquesta entrevista és l'aplicació VEO ( http://www.veo-group.com) i donar a conèixer les seves característiques i possibilitats, que ens ofereix en dos àmbits: la formació del professorat i la recerca en educació (tot i que aquesta aplicació també pot ser utilitzada en altres àmbits).

Què ens ofereix l'aplicació VEO? Aquesta aplicació ens permet fer gravacions de classes que després es poden penjar en un núvol, compartir amb altres professionals o editar. Més enllà d'això, el punt veritablement atractiu és que podem etiquetar moments rellevants i tornar-hi posteriorment amb un sol clic. Pics de motivació, tipus d'interacció a classe i temps de parla del mestre i alumne, preguntes del mestre i treball de grup són mostra d'allò que podem etiquetar.

Com es relaciona aquesta aplicació amb la recerca i l'anàlisi del discurs? VEO ens permet recollir dades de manera pràctica i fàcil, dades que posteriorment seran transcrites i analitzades. Actualment hi ha unes etiquetes predeterminades sobre educació en general, i estan treballant per crear-ne d'específiques per a la classe de llengua i també per a que l'usuari pugui crear les seves pròpies, aspecte important ja que ens permetria, prèviament a la gravació, decidir quin serà el nostre focus d'atenció durant la classe, el focus group, l'entrevista, etc. 

Què pretenen investigar en el VEO European Project? Participants de diferents països estan utilitzant l'App amb professors per veure com es relaciona amb el seu desenvolupament professional i si ajuda a millorar-lo. Aquest projecte també implica, evidentment, veure si l'aplicació funciona com s'esperava i com es pot millorar. Per tant, la seva principal pregunta d'investigació és: "contribueix VEO al desenvolupament professional dels professors?".

Aquest article m'ha cridat especialment l'atenció ja que aquesta aplicació pot ser una gran substituta als llargs visionats de gravacions d'imatge o d'àudio, ja que amb un sol clic accediràs a allò que has etiquetat segons els teus interessos de recerca o allò que vulguis observar de la pràctica docent. La fusió de les noves tecnologies i l'anàlisi del discurs ha començat!