Bastida i parla exploratòria

www.gettyimages.es 

L'article de Xavier Fontich "El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural. Les nocions de bastida i parla exploratòria" explora, principalment i tal i com el títol indica, les nocions de bastida i parla exploratòria.

El terme bastida fa referència als tipus d'ajut que un instructor (bé sigui el mestre o un altre alumne) dóna a l'alumne. Aquest ajut es pot recollir en les set estratègies següents: modelar, instruir, reduir el marge de maniobra (tot assumint allò que l'alumne encara no és capaç de fer i simplificar la tasca), destacar els aspectes més importants de l'activitat, preguntar, implicar l'alumne, donar feedback i tutelar (prevenir o controlar les frustracions). Aquestes estratègies van lligades a una progressió en l'autonomia de l'alumne que passa per la contingència, la retirada gradual del suport i transferència de responsabilitat i promoció de l'autonomia. 

Pel que fa a la parla exploratòria, començarem exposant com diversos estudis han definit els tipus de parla:

- Parla disputativa: els participants actuen de manera individualista, hi ha poca argumentació i no s'arriba a cap resolució.

- Parla acumulativa: els participants construeixen coneixement comú però ho fan de manera acrítica i a partir del que els altres han dit.

- Parla exploratòria: els participants participen de manera força equitativa i argumenten les seves posicions. Es tenen en compte totes les posicions abans de prendre una decisió. 

La parla exploratòria a l'escola és important i té unes implicacions metodològiques que el professor ha de tenir en compte, com ara establir amb els alumnes unes regles bàsiques cal seguir i explicitar què es considera com a discussió bona i productiva.

Els conceptes de bastida i parla exploratòria són claus per l'ensenyament a l'escola. Aquest article permet als docents fer-se una idea del perquè de la seva importància i dóna eines precises i clares per poder desenvolupar-les a l'aula. D'altra banda, també poden ser uns temes rellevants sobre els quals investigar. 

En la següent pàgina web es poden trobar articles del mateix autor, en alguns del qual la bastida i la parla exploratòria hi tenen un paper rellevant, com ara en els relacionats amb l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica  http://gent.uab.cat/xavierfontich/es/content/artículos  

Kontich (2011) El diàleg a l'aula des de la perspectiva sociocultural

En un primer momento y antes de mencionar los conceptos clave del artículo, es necesario comprender la "teoría sociocultural". En esta teoría se comprende que aquello que da sentido a la persona es la interacción social. Por este motivo, se plantea una manera de trabajar diferente en las escuelas: Basada en la interacción, observación y solución de problemas dentro de un contexto particular. Será en este momento donde la escuela empiece con un aprendizaje dialógico basado en las técnicas de bastida y habla exploratoria. 

Asimismo, la técnica de la bastida o procesos de ayuda es aquella en la que el docente ofrece ayudas a los estudiantes de manera progresiva. En esta técnica nos encontramos con 3 fases: 

- Ofrecer la ayuda necesaria al alumno según sus necesidad

- Retirar de manera progresiva las ayudas ofrecidas

- Dotar de responsabilidad y autonomía al alumno 

De esta manera, el alumno suple sus necesidades, a la misma vez que desarrolla sus potencialidades. El hecho de que el proceso sea progresivo ayudará a que no suponga un impacto sobre el alumno, sino que podrá desarrollar estrategias en cada momento que se el quite una ayuda, de manera que la necesidad desaparezca. Por último, el docente hará la función de guía, dotando al alumno de las herramientas necesarias para desarrollarse en su aprendizaje, como la autonomía. 

Por otro lado, la técnica del habla exploratoria es aquella en la que los alumnos aprenden a través de la interacción dentro de su grupo de iguales o con el docente. En esta técnica el docente también será un guía responsable de que estas interacciones tengan sentido y ayuden al desarrollo en el ámbito académico y personal de los alumnos, de manera que no queden en intercambios pobres y sin sentido para los mismos. De esta manera, todas las ideas aportadas son válidas y se someten a un juicio crítico, ofreciendo diversas opiniones, comprobaciones y argumentaciones.

Como docente, considero que estas dos técnicas son aplicables al aula y pueden mejorar el rendimiento y la motivación de los alumnos ya que serán ellos mismos los que participen en el aula y construyan su propio aprendizaje. 

Fontich (2010) El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural Les nocions de bastida i parla exploratòria

L’article de Fontich (2010) ens informa sobre la importància d’un entorn ric i estimulant per realitzar l’activitat exploradora dels alumnes. Utilitza la interacció verbal com a eix privilegiat d’aprenentatge. En referència a l’escola, a través de l’aprenentatge dialògic el que es busca és promoure l’accés a un discurs compartit entre docent i alumnes i entre alumnes, fet que en millorarà l’assoliment dels diversos aprenentatges.

De tot l’article, em centraré en el concepte de bastida, que defineix com tipus d’ajuda que l’instructor proporciona a l’aprenent. Aquest serveix per modelar, instruir, destacar, donar feed-back, entre d’altres. Si ens remetem a la idea de Bruner (1986) gran part del procés educatiu consisteix a poder distanciar-se del que se sap gràcies a la capacitat de reflexionar sobre el propi coneicement, fet que es pot aconseguir gràcies al scaffolding. Com a docents, hem de tenir clar aquest concepte i aplicar-ho en la pràctica real. És per això que us deixo amb aquest enllaç que considero que és un vídeo entenedor que ens aclareix el concepte de scaffolding.

Un altre punt de l’article que m’agradaria destacar té la importància en els processos d’ensenyament-aprenentatge en el marc escolar, ja que l’autor els caracteritza amb gran complexitat i dinamisme. Lligant-ho amb el concepte de bastida, és clau per al procés d’intercanvi d’informació i significats que aquest sigui un procés fruit de l’activitat col·laborativa que impliqui tant el docent com l’alumne en un procés d’intercanvi d’informació i significats. Per tal d’ajudar als alumnes a entendre conceptes més complexos, us deixo amb aquest article en el que mostra 6 estratègies de scaffolding per utilizar amb els estudiants.

En segon lloc, es parla del poder que té la interacció alhora d’ajudar a pensar i a raonar a l’aula, fet que es critica, ja que gairebé no té presència en l’aula.

Anghileri subratlla com els docents més efectius consideren que els aprenents seran capaços de desenvolupar estratègies i idees en xarxa si se’ls posa en situació d’haver d’explicar les seves idees i d’haver d’escoltar les idees dels altres.

Finalment, assenyala que els tipus de discussions dels alumnes han portat a tres tipus de parla diferents: la disputativa (no s’argumenta gairebé i no s’arriba a cap resolució), l’acumulativa (a través de les aportacions dels altres arriben a un acord) i l’exploratòria (els participants s’impliquen críticament però constructivament amb les idees dels altres).

A partir d’aquestes tres podem definir que la parla explotaròria és la que s’ha de promoure des de l’escola, mitjançant activitats que fomentin el treball en grup i la discussió.

Fontich (2010) El diàleg a l’aula des de laperspectiva sociocultural Les nocions de bastida i parla exploratòria

font

En aquest article, hi explorem els trets generals de dues nocions desenvolupades pels estudis socioculturals interessats en la interacció a l’aula: la «bastida» i la «parlaexploratòria». Abans d’abordar-les, presentem els plantejaments de partidad’aquests estudis sobre la institució escolar i el potencial que la interacció té per al’aprenentatge.

Trobareu el text aquí.

Paraules clau:
- bastida
- parla exploratòria