¿Por qué y cómo hacer anàlisis del discurso? Pedro Santander

¿Por qué y cómo hacer anàlisi del discurso?

   Pedro Santander

La dificultat a l’hora d’enfrontar-nos a l’anàlisi del discurs és precisament la seva opacitat, les senyals no són innocents i sovint reflecteixen les intencions dels seus actors. Cal prendre consciència que el discurs esdevé en lloc on prejudicis, estereotips i representacions negatives es reprodueixen és per aquest motiu, entre d’altres, que l’anàlisi del discurs és útil i necessari a l’hora de llegir la realitat social. En definitiva el discurs participa d’aquesta realitat social com un actor important i distintiu (concepció activa del llenguatge).

Santander en el seu article reflexiona igualment sobre la manera de fer anàlisi del discurs, deixant clar que no una sola manera de fer l’anàlisi sinó que existeixen nombroses propostes, i en posa els models produïts per la lingüística crítica, el model transactivo-transformacional(Fowter, 1996, Hadge i Kress, 1979) o el de la gramàtica sistèmica funcional (Halliday) amb una transfons menys polític que l’anterior, entre d’altres.

El que estar clar és que el punt de partença de tota investigació, és sens dubte la definició adequada del problema. L’autor defensa en aquest punt, la necessitat de formular objectius generals o hipòtesis amb un plantejament hipotètic-deductiu on es demandarà l’existència de categories prèvies que recolzin la verificació de la hipòtesi . O bé un plantejament inductiu on l’abordatge de la investigació es fa des de una perspectiva més incerta on les categories emergeixen. (enfocament convencional de l’article de Hsieh & Shannon).

Font ¿Por qué y cómo hacer anàlisis del discurso? Pedro Santander

Tant si partim d’un plantejament hipotètic-deductiu o inductiu, serà un requisi imprescindible la existència d’una coherència rigorosa entre categories conceptuals, discursives, lingüístiques/semiòtiques i recursos gramaticals. Els dos exemples il·lustratius d’anàlisi evidencien aquesta categorització i els seus nexes amb les teories socials, discursiva i gramatical.

Després del llegit podem arribar a la conclusió de la necessitat d’un cos teòric important que recolzi la nostra investigació i que fonamenti el nostre anàlisi. El coneixement exhaustiu de les diferents propostes d’anàlisi serà molt útil a l’hora d’enfrontar-nos a l’anàlisi del discurs.

Discourse Analysis—What Speakers Do in Conversation

Deborah Tannen

                                       Font http://lengua.laguia2000.com/historia-de-la-linguistica/analisis-de-la-conversacion

Una conversa sol presentar alts graus d’indefinició, d’imprevisibilitat i improvisació per parts de qui intervé en ells. Els participants de manera tàcita i explícita negocien temes, torns de paraula, rols i identitat en la interacció oral. L’article de Deborah Tannen el que fa es prendre en consideració aspectes que es troben presents en una conversa i que ens poden facilitar informació molt valuosa.

El punt de partença serà conèixer el marc de referència de la conversa, la intenció dels seus protagonistes, el tema de la conversa, etc.  esdevé essencial per  copsar el sentit d’una conversa i evitar males interpretacions.

L’anàlisi del discurs ens permet igualment estudiar la interacció entre parlants i oients, l’ús que fan del torn de paraula els diferents actors ens facilita informació sobre la manera d’actuar de cada un i el rol que assumeix en la conversa. Però no només el torn de paraula, també d’altres senyals més visuals o d’assentiment, marcadors del discurs i actes de paraula ens poden donar mostrar el tipus d’escolta dels oients.

Així doncs, la parla i l’escolta esdevé quelcom més que allò que s’expressa amb paraules, esta ple de senyals, de silencis i buits que cal interpretar i prendre en consideració quan analitzem el discurs.

Motivación: una causa importante en el análisis de conversación

En el texto  ¨El análisis de la conversación: entre la estructura y el sentido ¨ de Amparo Tusón Valls, se enfoca la construcción de lenguaje en las conversaciones y el sentido que se expresa desde las conversaciones de diferentes modos. Según el autor, conversar es una forma de acción entre indivi- duos (interacción); por lo tanto, es una actividad social que presenta la característica de utilizar, como instrumento para actuar, los códigos lingüísticos junto con otros códigos no verbales que acompañan a la palabra. También en la conversación las personas nos constituimos como seres sociales, construimos nuestras identidades y damos sentido al mundo que nos rodea (Tusón, 1995; Calsamiglia & Tusón, 1999).

Desde mi punta de vista, la estructura que incluye el orden de las palabras, los aspectos técnicos son principales para la expresión de una conversación. Por otro lado, el sentido que comparten las conversaciones interpersonales son más interesantes que vale la pena comprenderlo tanto desde los estudios gramaticales como por los estudios sociales.  No es difícil observar que la motivación siempre juega un papel muy importante en las conversaciones que puede expresar diferentes sentidos con las diferentes tecnologías.

Casos típicos en los que es preciso realizar una implicatura son las ironías y las tautologías.  Que son dos conceptos relacionados con la motivación de las personas entre una conversación.En las ironías se trasgrede la máxima de calidad, mientras que en las tautologías se trasgrede la de cantidad. En ambos casos, una implicatura adecuada permitirá interpretar el sentido adecuado teniendo en cuenta cómo se está desarrollando la conversación, porque este tipo de implicaturas son, como dice Grice, no convencionales y conversacionales puesto que la interpretación es local y situada. Los dos ejemplos que se ponen como: 
(1)

A -Profe, ¿las ballenas tienen alas? B -Sí, y hacen nidos en los árboles.
(2)
A -¿Me dejas los apuntes del viernes? B -Estaba enfermo. 

Es obviamente que el análisis de estas conversaciones es del estudio de caso que tiene mucho que ver con el contexto entorno y la situación actual. También se puede entender así comoel análisis de la conversación puede tener como objetivo entender cómo se construyen, se negocian y se (re)producen determinados papeles sociales y determinadas concepciones del mundo en la interacción social a través de los usos lingüísticos. Desde este análisis, se podría decir que la tecnología es la base de una investigación o los estudios en un ámbito específico, pero la relación y la reflexión al contexto y la realidad complementará este procedimiento.

Three Approaches to Qualitative Content Analysis

Hsiu-Fang Hsieh
Sarah E. Shannon

                                                        

                                                                    Font strongandstrings.blogspot.com.espanalisis-del-discurso.html

L’anàlisi del discurs és un mètode d’investigació flexible per a l’anàlisi de dades de text, enteses aquestes com dades verbals, impreses o electròniques que poden ser obtingudes a partir de respostes narratives, de preguntes d’enquestes, entrevistes, etc.  És precisament aquesta flexibilitat el que ha fet que sigui una eina molt útil per una gran varietat d’investigadors, ja que permet fer una especial atenció en el contingut o significat contextual. L’anàlisi del contingut ens permet la interpretació subjectiva el discurs a través de la classificació sistemàtica, de la codificació i de la identificació de temes o patrons.

L’article de Hsieh i Shannon presenta l’amplitud d’enfocaments de l’anàlisi de contingut qualitatiu. Així els autors identifiquen tres enfocaments diferents (convencional, dirigit, i sumatiu), diferenciats sobretot per la categorització de les dades de text. Així l’enfocament convencional parteix de la informació directa dels participants sense categories preconcebudes, al contrari que l’enfocament dirigit que treballa a partir de categories predeterminades, mentre l’enfocament sumatiu identifica i quantifica les dades per tal d’interpretar-les.

Diferents fins d'investigació requereixen diferents dissenys d'investigació i tècniques d'anàlisi (Knafl i Howard, 1984), així la finalitat de la investigació que proposem definirà el tipus d’enfocament a emprar, si l’objectiu de la nostra investigació és l’estudi de les reticències i les dificultats d’un grup de docents de Batxillerat a l’hora d’enfrontar-se a un nou currículum basat en qüestions socialment vives, valoraríem potser més interessant el fet de no partir de idees preconcebudes que puguin esbiaixar en excés les nostres conclusions i treballar de manera persistent l’observació i la triangulació de les dades per tal de garantir la fiabilitat i validesa dels resultats.

Paraules clau: Anàlisi del contingut, mètode d'anàlisi qualitatiu

Objetividad: concepto importante en el análisis del discurso

En este texto de Santander se centra en las causas y las metodologías de hacer análisis de discurso. Se pone el Giro lingüístico en el cual se enseña que el lenguaje no es transparente, los signos no son inocentes, que la connotación va con la denotación, que el lenguaje muestra, pero también distorsiona y oculta, que a veces lo expresado refleja directamente lo pensado y a veces sólo es un indicio ligero, sutil, cínico.

También se indica en el descubrimiento de Marx que el carácter real de la práctica económica es ocultado por las apariencias. La relación entre ideas y realidad está mediada por el nivel de las apariencias, el cual forma parte de la esfera de las formas fenomenales (Marx 2008). De este modo, distingue entre un nivel inmediatamente presente en la superficie de las sociedades capitalistas: el de la circulación (o intercambio) de mercancías, y otro que opera bajo o detrás de la superficie. En parte el verdadero funcionamiento del proceso de producción se manifiesta a través del nivel visible del intercambio, pero, en parte muy importante, también es ocultado por éste mismo nivel (véase Larraín 2007).

Con estos dos ejemplos se puede observar la opacidad del análisis donde hay distancia entre la teoría y la realidad. Relacionando con el AD, hay que decir que debemos analizar los discursos, es decir, entenderlos como síntomas, no como espejos que necesariamente reflejan de manera transparente la realidad social.

Justamente esto me motiva mucho. Análisis den discurso siempre es una acción estrechamente relacionada con el trabajo social y psicológico. Dentro del análisis debe ser más objetivo, porque es imposible reflexionar toda la realidad social. Más concreto en la pedagogía, obviamente tenemos que hacer análisis de muchos discursos en el proceso de realizar una investigación. Pero esto no significa que tenemos hacerlo reflejado de toda la situación del contexto de su investigación. El ensayo explícito, los pensamientos dialécticos que se relacionan con la estructura social pueden funcionar válidamente.

El diàleg a l’Aula

https://www.youtube.com/watch?v=qk_hHMRmQ7Q

Partint del principi pedagògic de la escola activa o nova, veig la necessitat des de l’article d’encaixar el diàleg com una eina principal de l’aprenentatge.  Moltes vegades es pensa que  l’única forma de aprendre és a partir de la relació professor – alumne, però, crec que les conversacions que es fan a la classe, sigui com sigui la forma, els alumnes entre ells també aprenen, és més, es dóna d’una altra forma perquè és entre iguals, per tant, les paraules utilitzades són més entenedores.  Existeix un mètode utilitzat els EUA, anomenat filosofia per nens, creat per Mathew Lipman: https://www.youtube.com/watch?v=HV81XSeFY7s.  El diàleg a partir de les comunitats d'indagació,   permet crear nous conceptes, parlen des de la seva experiència a la vegada que aprenen.  Segon aquest model l’alumne pot aprendre  a partir del diàleg, i fan servir el model proposat per Sòcrates, anomenat maièutica, en el qual la missió del professor o del mestre en aquest cas és ser un instrument que ajuda a parir les idees, però són ells al que experimenten, creen i generen nous coneixements a partir de la indagació i el diàleg.  Cal que els professors entrem en aquesta dinàmica en la qual el docent apareix com dinamitzador del coneixament però com el propietari, cal un canvi de chip i adaptar-se a les noves aventures que ofereix la pedagogia actual.

Mi interes

               Mi interes de investigacion
Siendo una estudiante china, estudiar la investigacion de educacion en espanol no es algo facil, o mejor dicho, es un reto para mi. Pero justamente eso viene de mi punto de interes sobre la ensenanza de lengua extranjera. Despues de experimentar el estudio de ingles y espanol en mi nacion, me da cuenta de los problemas que existen en nuestra ensenanza, y lo principal es que muchos alumnos no pueden comunicarse con tantos tiempo de estudio. Siempre cuidamos mucho la gramatica y las reglas, aunque podemos memorizar todas las reglas, qué más da? No tenemos confidencia de abrir la boca ni salir a la multitud extranjera. Y creo que es la cuestion de la ensenanza. No tenemos muchas oportunidades de escuchar o practicar la lengua meta en clase, ni tenemos muchos recursos de extranjero debido a algunos politicas. Aunque todos los alumnos saben que tienen que hacer mas ejercicios de audicion y comunicacion, no tenemos suficiente contexto ni motivacion para hacerlo. He conocido que la ensenanza de lengua extranjera del mundo occidental es mas avanzada que mi pais y quiero averiguar algo para que cuando vuelvo a mi pais pueda mejorar un poquito la situacion.