miércoles, 11 de enero de 2017

Reflexión personal: mis intereses de investigación

Después de todas las asignaturas de las metodologías de investigación en educación y las de mi especialidad: el Currículum e innovación en educación, pongo mi interés de mi investigación en la en la enseñanza personalizada y la motivación de la autonomía del aprendizaje de los alumno universitarios.

Debido a la situación real del proceso de E-A que he experimentado en la universidad pública de China, me da la cuenta de que el E-A tradicional no puede satisfacer las necesidades de los alumnos universitarios y también falta la autonomía del aprendizaje. Sin embargo, a causa de la educación tradicional que en muchos casos se limita a la repetición de las teorías, esto no es un problema en el sistema de educación de China sino en la de muchos otros países. Por lo tanto quiero fijarme en este problema y hacer investigación coherente.

Como un tema estrechamente ligado con  los elementos curricular, en el análisis de discurso en este caso se van a ingresar instrumentos como conversación espontánea de los alumnos, los conceptos curriculares como las metodologías de E-A, las necesidades de la variedad de los alumnos, la autonomía de los alumnos, etc. El lugar potencialmente se va situar en las aulas de la universidad donde los alumnos y los profesores tienen sus ideas propias sobre esta cuestión. Sin embargo, este análisis es muy fácil ponerse parcial desde los puntos personales tanto de los alumnos, profesores como los del contexto estructural, hay que hacer ensayos más objetivos relacionando con la realidad institucional y social.

Palabra clave: Enseñanza y aprendizaje, metodologías, necesidades, autonomía


Reflexión sobre ¨La definición de la competencia comunicativa

En este texto se define la competencia comunicativa en tres tipos de conocimientos: conocimientos de gramática principal, conocimientos del uso de lenguaje en un contexto social para realizar las funciones de las competencias comunicativas, y los conocimientos de la combinación de la pronunciación y las competencias comunicativas en función de los discursos principales. A parte de esto, también menciona los modelos de las competencias comunicativas: modelos de Canales y Swain como de gramática de competencia lingüística, modelo de Bachman and Palmer: las características de la capacidad lingüística están formado por dos ámbitos: conocimiento lingüístico y competencia estratégica, el último modelo de componentes de las competencias de lengua comunicativa en CEF( Common European Framework) que se divide en competencia lingüística, competencia sociolingüística y competencia pragmática.

La definición de Canal (1983) dice que hay distinción entre la capacidad de la estructura y la manifestación en la realidad. Justificante esto todavía es un problema en nuestro sistema de educación en la actualidad. Normalmente se evalua la capacidad sistemático dentro de una institución pero este resultado se muestra como una ambigüedad en la realidad de la práctica en la sociedad. Así que los investigadores o más concretamente los evaluados tienen que fijarse en las utilizaciones de lenguaje y las competencias comunicativas en los entornos sociales sino limitarse a las evaluación estática dentro de la estructura.

En cuanto al modelo de Bachman and Palmer sobre los conocimientos de la capacidad lingüística, lo que me interesa más es la idea de conocimiento organizativo y los conocimientos pragmático. Lo primero es lo que se imparte en las instituciones tradicionales, el segundo es un concepto que al sistema le falta hoy en día. Sin embargo, la mayoría de las clases se centran en los conocimientos comunicativos que son exigidos por la organización estructural en la cual no se integra la flexibilidad ni la creación. Pero la realidad justamente necesidad los conocimientos pragmáticos que se incorporan las prácticas de comunicación y las situaciones más cerca de la realidad.

La figura siguiente más relevante que me interesa, link www.sbc.katowice.pl/Content/12751
                                                  
 

 
 

Reflexió personal

Els meus interessos d'investigació estan relacionats amb els processos d'ensenyament-aprenentatge que tenen lloc a l'aula, ja que des de fa 12 anys exerceixo com a mestra en una escola d'educació primària. Dins d'aquest marc contextual, l'anàlisi del discurs esdevé un instrument indispensable.

Com a mestra de primària vinculada al món universitari, fa un temps vaig tenir oportunitat de fer unes primeres aproximacions a l'anàlisi del discurs a partir de converses d'alumnes gravades en el context d'una tasca d'escriptura vinculada a l'aprenentatge d'uns continguts gramaticals. El fet de cursar el MURE m'ha permès tornar a fer un anàlisi d'aquestes converses amb un punt de vista més analític i estructurat, anant més enllà del que en aquells moments vaig arribar a analitzar i superant l'opacitat de la qual parla Santander (2011).

Així doncs, com a docent en actiu, penso que l'anàlisi del discurs pot ser-me d'ajut en el meu doble rol: el de docent a l'aula que analitza els processos que hi tenen lloc per millorar-los o aprofundir-hi, i el d'investigadora.

La imatge que he escollit és el logotip de la meva escola, ja que sense la llavor que l'escola representa tota la resta no seria possible. És en aquest espai escolar on han sorgit els meus primers interrogants que m'han portat fins on sóc ara.


Análisis del discurs: per què i com fer-lo? Santander (2011)

www.exegeticaltools.com

L'article de Pedro Santander (2011), professor de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso, planteja dos gran interrogants pel que fa a l'anàlisi del discurs: per què i com fer-lo.

L'anàlisi del discurs té gran acceptació dins les ciències humanes i socials. La relació que existeix entre l'anàlisi del discurs i les ciències humanes i socials és, tal i com entenen, Santander i d'altres autors, que el discurs és una forma d'acció social, i per tant, analitzar el discurs que apareix en la societat és analitzar una forma d'acció o de realitat social. Aquests discursos acostumen a ser opacs i d'aquesta qualitat se'n deriven dos conseqüències: d'una banda aquesta opacitat fa que els seu anàlisi sigui necessari per comprendre la societat, i de l'altre, fa que sigui un procés complex, ja que sovint "les paraules signifiquen molt més del que diuen", i cal llegir més enllà de les línies. L'opacitat del llenguatge és precisament la justificació del seu anàlisis. 

Santander exposa una sèrie de consideracions que influenciaran el tipus d'anàlisis que farem: podem procedir de manera hipotètica-deductiva o inductiva i analitzar signes de naturalesa lingüística o semiòtica. Pel que fa al propi anàlisi, l'autor afirma que no existeix una tècnica per fer anàlisi, sinó que hi ha moltes propostes fetes per diferents autors. També cal que l'investigador tingui clar el que busca en aquell text. 

Tot i això, l'autor exposa una sèrie de propostes i de models d'anàlisi que poden servir a l'investigador, sense oblidar, però el dinamisme d'aquest tipus d'investigacions: 
- Lingüística Crítica (Fowler et. al. 1983, Hodge y Kress 1979, Fowler 1996)
- Gramática Sistémico Funcional (Halliday 1994, Halliday y Hasan 1990)
- Fairclough (1992) que pren com a base 
- La Gramática Sistémico Funcional (GSF)
- Hodge y Kress (1979) 
- Sayago (2007)

Així doncs, el que l'autor deixa clar és que no hi ha una sola manera de fer anàlisi del discurs, ja que cada investigació és diferent, però si que és necessari està nodrit d'una bona quantitat de models i propostes d'anàlisi per poder configurar el nostre propi marc de recerca. Cal que com a investigadors tinguem aquesta conclusió ben present. 

Bastida i parla exploratòria

www.gettyimages.es 

L'article de Xavier Fontich "El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural. Les nocions de bastida i parla exploratòria" explora, principalment i tal i com el títol indica, les nocions de bastida i parla exploratòria.

El terme bastida fa referència als tipus d'ajut que un instructor (bé sigui el mestre o un altre alumne) dóna a l'alumne. Aquest ajut es pot recollir en les set estratègies següents: modelar, instruir, reduir el marge de maniobra (tot assumint allò que l'alumne encara no és capaç de fer i simplificar la tasca), destacar els aspectes més importants de l'activitat, preguntar, implicar l'alumne, donar feedback i tutelar (prevenir o controlar les frustracions). Aquestes estratègies van lligades a una progressió en l'autonomia de l'alumne que passa per la contingència, la retirada gradual del suport i transferència de responsabilitat i promoció de l'autonomia. 

Pel que fa a la parla exploratòria, començarem exposant com diversos estudis han definit els tipus de parla:
- Parla disputativa: els participants actuen de manera individualista, hi ha poca argumentació i no s'arriba a cap resolució.
- Parla acumulativa: els participants construeixen coneixement comú però ho fan de manera acrítica i a partir del que els altres han dit.
- Parla exploratòria: els participants participen de manera força equitativa i argumenten les seves posicions. Es tenen en compte totes les posicions abans de prendre una decisió. 

La parla exploratòria a l'escola és important i té unes implicacions metodològiques que el professor ha de tenir en compte, com ara establir amb els alumnes unes regles bàsiques cal seguir i explicitar què es considera com a discussió bona i productiva.

Els conceptes de bastida i parla exploratòria són claus per l'ensenyament a l'escola. Aquest article permet als docents fer-se una idea del perquè de la seva importància i dóna eines precises i clares per poder desenvolupar-les a l'aula. D'altra banda, també poden ser uns temes rellevants sobre els quals investigar. 

En la següent pàgina web es poden trobar articles del mateix autor, en alguns del qual la bastida i la parla exploratòria hi tenen un paper rellevant, com ara en els relacionats amb l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica  http://gent.uab.cat/xavierfontich/es/content/artículos  

Aplicació VEO: Entrevista de J. Batlle a P. Seedhouse

https://veoeuropa.com/

Aquest article publicat al volum 9 del Bellaterra Journal és una entrevista al professor Paul Seedhouse de la Universitat de Newcastle, investigador principal del VEO European Project (http://www.veo-group.com/). El focus d'aquesta entrevista és l'aplicació VEO ( http://www.veo-group.com) i donar a conèixer les seves característiques i possibilitats, que ens ofereix en dos àmbits: la formació del professorat i la recerca en educació (tot i que aquesta aplicació també pot ser utilitzada en altres àmbits).

Què ens ofereix l'aplicació VEO? Aquesta aplicació ens permet fer gravacions de classes que després es poden penjar en un núvol, compartir amb altres professionals o editar. Més enllà d'això, el punt veritablement atractiu és que podem etiquetar moments rellevants i tornar-hi posteriorment amb un sol clic. Pics de motivació, tipus d'interacció a classe i temps de parla del mestre i alumne, preguntes del mestre i treball de grup són mostra d'allò que podem etiquetar.

Com es relaciona aquesta aplicació amb la recerca i l'anàlisi del discurs? VEO ens permet recollir dades de manera pràctica i fàcil, dades que posteriorment seran transcrites i analitzades. Actualment hi ha unes etiquetes predeterminades sobre educació en general, i estan treballant per crear-ne d'específiques per a la classe de llengua i també per a que l'usuari pugui crear les seves pròpies, aspecte important ja que ens permetria, prèviament a la gravació, decidir quin serà el nostre focus d'atenció durant la classe, el focus group, l'entrevista, etc. 

Què pretenen investigar en el VEO European Project? Participants de diferents països estan utilitzant l'App amb professors per veure com es relaciona amb el seu desenvolupament professional i si ajuda a millorar-lo. Aquest projecte també implica, evidentment, veure si l'aplicació funciona com s'esperava i com es pot millorar. Per tant, la seva principal pregunta d'investigació és: "contribueix VEO al desenvolupament professional dels professors?".

Aquest article m'ha cridat especialment l'atenció ja que aquesta aplicació pot ser una gran substituta als llargs visionats de gravacions d'imatge o d'àudio, ja que amb un sol clic accediràs a allò que has etiquetat segons els teus interessos de recerca o allò que vulguis observar de la pràctica docent. La fusió de les noves tecnologies i l'anàlisi del discurs ha començat!



L'escola del segle XXI? Com s'enfronten els docents als nous reptes?

     L'escola del segle XXI? Com s'enfronten els docents als nous reptes?


    La meva investigació parteix d’un context molt concret que li confereix unes característiques peculiars i s’emmarca dins del canvi que ha suposat PERMSEA (Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà).
Aquesta renovació educativa dona un nou enfocament pedagògic al sistema educatiu andorrà, i suposa atribuir un paper rellevant al desenvolupament de les competències i a la capacitat d'actuar eficaçment en situacions reals diverses i complexes gràcies als coneixements, habilitats i experiència adquirits, la qual cosa transforma els processos d'ensenyament, aprenentatge i avaluació regulats fins avui.
La meva tasca professional s’emmarca en aquest context i té a veure amb la redacció dels nous currículums de tots els nivells educatius de les especialitats de ciències humanes i socials. En aquest sentit, una de les meves inquietuds i és precisament on es situa la meva investigació, és com s’enfronten els docents a la presa de decisió, com defineixen aquestes situacions diverses i complexes? Com les fan progressar? (si és que ho fan) quines reticències i dificultats es troben a l’hora de definir les situacions d’aprenentatge?
Per la pròpia natura de la investigació i per la meva tasca professional, em trobo sovint en la necessitat d’analitzar dades de text verbals, impreses o electròniques i obtingudes sovint a partir d’entrevistes personals i observacionals. En aquest sentit, les sessions dedicades a l’anàlisi del discurs, m’han servit per endreçar les meves pràctiques i sistematitzar-les d’una manera més eficient.