L’article de Fontich (2010) ens informa sobre
la importància d’un entorn ric i estimulant per realitzar l’activitat
exploradora dels alumnes. Utilitza la interacció verbal com a eix privilegiat
d’aprenentatge. En referència a l’escola, a través de l’aprenentatge dialògic
el que es busca és promoure l’accés a un discurs compartit entre docent i
alumnes i entre alumnes, fet que en millorarà l’assoliment dels diversos
aprenentatges.
De tot l’article, em centraré en el concepte de
bastida, que defineix com tipus d’ajuda que l’instructor proporciona a
l’aprenent. Aquest serveix per modelar, instruir, destacar, donar feed-back,
entre d’altres. Si ens remetem a la idea de Bruner (1986) gran part del procés
educatiu consisteix a poder distanciar-se del que se sap gràcies a la capacitat
de reflexionar sobre el propi coneicement, fet que es pot aconseguir gràcies al
scaffolding. Com a docents, hem de tenir clar aquest concepte i aplicar-ho en
la pràctica real. És per això que us deixo amb aquest enllaç que considero que
és un vídeo entenedor que ens aclareix el concepte de scaffolding.
Un altre punt de l’article que m’agradaria
destacar té la importància en els processos d’ensenyament-aprenentatge en el
marc escolar, ja que l’autor els caracteritza amb gran complexitat i dinamisme.
Lligant-ho amb el concepte de bastida, és clau per al procés d’intercanvi d’informació
i significats que aquest sigui un procés fruit de l’activitat col·laborativa
que impliqui tant el docent com l’alumne en un procés d’intercanvi d’informació
i significats. Per tal d’ajudar als alumnes a entendre conceptes més complexos,
us deixo amb aquest article en el que mostra 6 estratègies de scaffolding per
utilizar amb els estudiants.
En segon lloc, es parla del poder que té la
interacció alhora d’ajudar a pensar i a raonar a l’aula, fet que es critica, ja
que gairebé no té presència en l’aula.
Anghileri subratlla com els docents més
efectius consideren que els aprenents seran capaços de desenvolupar estratègies
i idees en xarxa si se’ls posa en situació d’haver d’explicar les seves idees i
d’haver d’escoltar les idees dels altres.
Finalment, assenyala que els tipus de
discussions dels alumnes han portat a tres tipus de parla diferents: la
disputativa (no s’argumenta gairebé i no s’arriba a cap resolució),
l’acumulativa (a través de les aportacions dels altres arriben a un acord) i
l’exploratòria (els participants s’impliquen críticament però constructivament
amb les idees dels altres).
A partir d’aquestes tres podem definir que la
parla explotaròria és la que s’ha de promoure des de l’escola, mitjançant
activitats que fomentin el treball en grup i la discussió.
Hola Anna!
ResponderEliminarDesconeixia totalment el mot scaffolding.
Com bé dius, com a mestres hem de tenir present els diàlegs que fem i no fem per mirar de generar aprenentatges.
Meritxell