miércoles, 7 de diciembre de 2016

Fontich (2010) El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural Les nocions de bastida i parla exploratòria

L’article de Fontich (2010) ens informa sobre la importància d’un entorn ric i estimulant per realitzar l’activitat exploradora dels alumnes. Utilitza la interacció verbal com a eix privilegiat d’aprenentatge. En referència a l’escola, a través de l’aprenentatge dialògic el que es busca és promoure l’accés a un discurs compartit entre docent i alumnes i entre alumnes, fet que en millorarà l’assoliment dels diversos aprenentatges.

De tot l’article, em centraré en el concepte de bastida, que defineix com tipus d’ajuda que l’instructor proporciona a l’aprenent. Aquest serveix per modelar, instruir, destacar, donar feed-back, entre d’altres. Si ens remetem a la idea de Bruner (1986) gran part del procés educatiu consisteix a poder distanciar-se del que se sap gràcies a la capacitat de reflexionar sobre el propi coneicement, fet que es pot aconseguir gràcies al scaffolding. Com a docents, hem de tenir clar aquest concepte i aplicar-ho en la pràctica real. És per això que us deixo amb aquest enllaç que considero que és un vídeo entenedor que ens aclareix el concepte de scaffolding.
Un altre punt de l’article que m’agradaria destacar té la importància en els processos d’ensenyament-aprenentatge en el marc escolar, ja que l’autor els caracteritza amb gran complexitat i dinamisme. Lligant-ho amb el concepte de bastida, és clau per al procés d’intercanvi d’informació i significats que aquest sigui un procés fruit de l’activitat col·laborativa que impliqui tant el docent com l’alumne en un procés d’intercanvi d’informació i significats. Per tal d’ajudar als alumnes a entendre conceptes més complexos, us deixo amb aquest article en el que mostra 6 estratègies de scaffolding per utilizar amb els estudiants.

En segon lloc, es parla del poder que té la interacció alhora d’ajudar a pensar i a raonar a l’aula, fet que es critica, ja que gairebé no té presència en l’aula.
Anghileri subratlla com els docents més efectius consideren que els aprenents seran capaços de desenvolupar estratègies i idees en xarxa si se’ls posa en situació d’haver d’explicar les seves idees i d’haver d’escoltar les idees dels altres.

Finalment, assenyala que els tipus de discussions dels alumnes han portat a tres tipus de parla diferents: la disputativa (no s’argumenta gairebé i no s’arriba a cap resolució), l’acumulativa (a través de les aportacions dels altres arriben a un acord) i l’exploratòria (els participants s’impliquen críticament però constructivament amb les idees dels altres).

A partir d’aquestes tres podem definir que la parla explotaròria és la que s’ha de promoure des de l’escola, mitjançant activitats que fomentin el treball en grup i la discussió.



1 comentario:

  1. Hola Anna!
    Desconeixia totalment el mot scaffolding.
    Com bé dius, com a mestres hem de tenir present els diàlegs que fem i no fem per mirar de generar aprenentatges.
    Meritxell

    ResponderEliminar