Els autors afirma que el discurs a l’aula
és indispensable perquè ajuda a elaborar el pensament individual i col·lectiu d’un
grup, alhora que permet al mestre veure
l’evolució de com aprenen i comprenen els seus alumnes.
La llengua és una eina social i
cultural perquè l’utilitzem per compartir experiències amb els nostres congèneres i és important utilitzar-la a l'aula per generar pensament. Els autors anomenen aquesta estratègia l’aprenentatge dialògic perquè el diàleg ofereix la possibilitat de construir coneixement. A més a més, si utilitzem aquesta estratègia els alumnes se senten valorats perquè participen i entenen que no hi ha una única resposta vàlida.
Cal esmentar que alguns dels errors habituals que fan que aquest pensament no sorgeixi a l'aula són el fet que les classes siguin conductistes, per la qual cosa els alumnes no
poden intervenir i, que el professor generi només preguntes tancades.
Per altra banda, no podem deixar
pas de banda les influències contextuals en la nostra manera de parlar. Mercer
(1997), explica que cadascun de nosaltres ens “apropiem” del llenguatge que
rebem i que “la formar que tenemos de hablar y escribir es en sí misma parte de ese
conocimiento cultural”.
Us deixo l'enllaç;
Per tant, hem de prioritzar la
conversa dialògica mitjançant les interaccions de l’aula i les formulacions de
preguntes obertes i, fins i tot, sense resposta per generar inquietuds,
pensaments i aprenentatge. Penso que aquesta és la estratègia que podem utilitzar si fem una investigació-acció. Per exemple: A l'aula portem un capsa amb una foto i podem formular aquestes preguntes: què penseu que és? qui ho ha portat? [...] De qui és la fotografia? És d'ara? Qui la va fer? On estava (posició...).
No hay comentarios:
Publicar un comentario