miércoles, 7 de diciembre de 2016

Tusón (2002) El análisis de la conversación: entre la estructura y el sentido


Resultado de imagen de discurso bocadillo

L’article de l’Amparo Tusón (2002) ens explica com una acció tan espontània com és la parla, esdevé un mitjà social que permet a les persones construir les seves identitats i donar sentit al seu món. Així doncs, esdevé una construcció canviant i identitària. Alhora, comenta les característiques de tota activitat conversacional (per exemple, el principi de cooperació) i l’anàlisi que podem fer de la conversa seguint les dimensions i les transcripcions d’alguns autors (Duranti i Tusón 1991 i 1995).

Pel que fa a l’article, em centraré en l’anàlisi de la conversa que ens permetrà focalitzar-nos en els motius de tals anàlisis i de quina manera els podem interpretar. Primer de tot, com a investigadors hem de saber quins són els nostres objectius i de quina manera enregistrarem les converses. Si volem analitzar gravacions auditives o amb imatges i on ho farem, són aspectes -o més ben dit, variables- que ens podran influenciar en la nostra presa de dades.  També, cal tenir present la importància d’un primer registre de les dades obtingudes, per exemple, el Nussbaum (1991), que ens permetrà iniciar la nostra primera interpretació de la gravació; però, per endinsar-nos una mica més, podrem seguir les pautes lèxiques, sintàctiques i fòniques marcades per Briz (2002). Us deixo l’enllaç de l’article amb les pautes que ens poden guiar en el nostre anàlisi (pàgina 2). Ell posa èmfasi en l’anàlisi contextual de les llengües en contacte i en els trets sociolingüístics dels parlants.

Per acabar, tal com diu Tusón (2002), “la conversa és una activitat social que presenta la característica d’utilitzar, com a instrument per actuar, els codis lingüístics [...] i els codis no verbals que acompanyen la paraula”, i és això un element prou important perquè ens ajudi a ser conscients de la influència que té la societat en una determinada època i en com repercuteix a l’hora d’expressar-nos. Com a mestres, hem d’analitzar les interaccions que es produeixen a l’aula per conèixer les habilitats lingüístiques del nostre alumnat i acompanyar-los en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’expressió oral a l’expressió escrita.


No hay comentarios:

Publicar un comentario