Els grups interactius com a estratègia dialògica per fomentar la parla exploratòria

Els grups interactius com estratègia metodològica

L’article “El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural” desenvolupa dos conceptes interessants per analitzar; per una banda la bastida i la parla exploratòria.

L’article parteix de l’ésser humà des d’un anàlisi psicològic i social on marca rellevància l’aspecte de la interacció verbal.  És a partir de la interacció verbal que es genera la interacció social i amb tot el que això comporta a diferents nivells.

Pel que fa a nivell de centre escolar cal partir d’unes practiques educatives riques i estimulants per a realitzar activitats exploradores amb els alumnes. Tal i com diu l’autor de l’article “plantejar preguntes interessants i resoldre un problema des de diferents respostes…” Per tant partim que la interacció  és un mediador que conviu amb altres instruments psicològics. Cal entendre l’alumne com un “agent actiu però no solitari”, aquest aprèn mitjançant la interacció amb diferents persones fomentant l’aprenentatge dialògic.

El concepte  Vigotskià de ZDR I ZDP és un concepte molt interessant en relació a la bastida i al que això pot generar a l’alumne amb la seva interacció entre mestre-alumne.

https://goo.gl/images/O27Zv9

Hem d’entendre el desenvolupament com un procés guiat i social de quatre estadis (Gallimore 1988):

• 1-      Guiat inicialment i directe.
• 2-      L’aprenent pren control del seu propi aprenentatge.
• 3-      Guiatge automàtic i autònom.
• 4-      La flexibilitat de l’alumne per tal d’entendre aquest passos com un recurs.

Aquests elements han de permetre superar la barrera que l’educació es redueix a la relació entre el professor i un estudiant entès de forma individual, afavorint un discurs compartit entre docents i alumnes afavorint la ZDI.

Els grups interactius com a estratègia de discurs dialògic, aprenentatge cooperatiu, funcional fomentant la Zona de Desenvolupament Intermental la trobo molt adient i enriqueix el contingut de l’article.

És una bona estratègia per potenciar en primer lloc l’ensenyament dialògic, promoure l’accés a un discurs compartit entre docent, alumnes i altres agents ( zona de desenvolupament intermental) tenint en compte el concepte de bastida com un procés fluid i responsable d’ambdues parts principals (mestre-alumne).

És interessant enumerar les tres tipologies de parla que l’article descriu:

• 1-La parla disputativa caracteritzada en que els particiants actuen de forma individualista i destacant els desacords.
• 2- La parla acomulativa basada en construir coneixement comú de forma positiva  però acrítica al que els altres han dit. Es basa en les repeticions i els confirmacions de idees.
• 3- La parla exploratòria, els participants s’impliquen críticament però constructivament  amb les idees dels altres per arribar en un acord comú en relació a l’argumentació.

Partint que aquesta última és la que permetrà un millor desenvolupament psicològic, social i acadèmic  i que és paper dels centres educatius i del professor que hi hagi una bastida planificada i estratègia que afavorirà a orquestrar tots els nivells a tenir en compte.