Una de les idees principals de l'article d'en Xavier Fontich "El diàleg a l'aula des de la perspectiva sociocultural" és la dels processos d'ajut o "bastida". La bastida fa referència al tipus d'ajut que l'intructor, ja sigui el mestre o un altre alumne proporciona a l'aprenent. Fontich (2011) aporta que "és un procés de reconstrucció interna amb l'ajut extern i l'objectiu posat en l'autonomia de l'individu".
A continuació, s'exposen nou estratègies d'ajut que corresponen a tres moviments: de contingència, de retirada gradual de suport i de transferència de responsabilitat i promoció de l'autonomia. Anomenat per Edwards i Mercer (1988) estadi "coneixement de principis". Aquest estadi es caracteritza per anar cap a un aprenentatge reflexiu, també sobre el propi coneixement.
A mode de resum, les nou estratègies definides a l'article són:
- Oferir un model per a l'imitació en relació a les capacitats com amb les accions cognitiva i metal·lingüística.
- Instruir als estudiants explicant com han de fer quelcom.
- Simplificar la tasca quan l'aprenent no pot assumir-la tot sol.
- Destacar els aspectes més rellevants de l'activitat.
- Preguntar amb l'objectiu d'implicar a l'aprenent.
- Implicar a l'alumna i animar-lo a fer l'activitat.
- Donar feedback.
- Tutelar per tal de prevenir frustracions.
- Justificar els fenòmens.
Fontich (2011) exposa: "ens cal entendre la bastida com un procés fluid, mútuament responsiu entre profesor i alumne, resultat de la negociació i de l'activitat col·laborativa".
Per acabar de completar la idea, voldria fer una reinterpretació d'aquesta famosa imatge que, en aquest cas, podria fer referència a la bastida d'un docent o alumne a un altre alumne amb l'objectiu d'afavorir i aumentar els aprenentatges i coneixements de l'aprenent per exemple a partir de l'activitat col·laborativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario