El diàleg a l’Aula
Partint del principi pedagògic de
la escola activa o nova, veig la necessitat des de l’article d’encaixar el
diàleg com una eina principal de l’aprenentatge. Moltes vegades es pensa que l’única forma de aprendre és a partir de la
relació professor – alumne, però, crec que les conversacions que es fan a la
classe, sigui com sigui la forma, els alumnes entre ells també aprenen, és més,
es dóna d’una altra forma perquè és entre iguals, per tant, les paraules
utilitzades són més entenedores.
Existeix un mètode utilitzat els EUA, anomenat filosofia per nens, creat
per Mathew Lipman: https://www.youtube.com/watch?v=HV81XSeFY7s. El diàleg a partir de les comunitats d'indagació, permet crear nous
conceptes, parlen des de la seva experiència a la vegada que aprenen. Segon aquest model l’alumne pot aprendre a partir del diàleg, i fan servir el model proposat
per Sòcrates, anomenat maièutica, en el qual la missió del professor o del
mestre en aquest cas és ser un instrument que ajuda a parir les idees, però són
ells al que experimenten, creen i generen nous coneixements a partir de la
indagació i el diàleg. Cal que els professors entrem en aquesta dinàmica en la qual el docent apareix com dinamitzador del coneixament però com el propietari, cal un canvi de chip i adaptar-se a les noves aventures que ofereix la pedagogia actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario