"No vemos las cosas como son, sino como
somos" (Jiddu Krishanamurti)
http://coachingpilarcarrasco.blogspot.com.es/2016/04/el-poder-de-la-perspectiva.html
L’article comença amb una
definició de conversa caracteritzada en ser “una actividad verbal oral de carácter
interactivo organitzada en turnos de palabra”. Conversar és una activitat
social que presenta la característica d’utilitzar codis lingüístics junt amb
altres codis no verbals que acompanyen la paraula, l’article en fa un especial
anàlisi.
Cal entendre
que analitzar una conversa requereix un procediment d’anàlisi ja que aquest és
un vehicle per a l’acció social i també un dels principals mitjans en la
interacció social de la persona.
Molt interessant el doble
nivell d’anàlisi que Goffman planteja, per una banda un anàlisi sistèmic
de l’organització i la gestió dels torns i per altra l’anàlisi de la
interacció, que acaben essent reflexes de les relacions socials:
Pel que fa a l’anàlisi
sistemàtic l’article descriu algunes de les característiques principals, però
cal emfatitzar en el fet que molts són factors imprecisos. Per tant per a una
adequada interpretació es porta a terme a través d’inferències que el propi
context va generant i que cal que l’investigador les controli.
L’article manifesta de
manera específica diferents elements d’estudi que no només són el codi
lingüístic, n’enumera per exemple les formes de transició entre torns de
paraula, els solapaments entre la mateixa conversació, els silencis, les
interrupcions, el manteniment i el canvi del tema, les rutines per iniciar i
per acabar una conversa... anomenant així aquestes elements com a “mecànica conversacional”. La
comunicació és un procés d’interpretació d’intencions que es manifesta directa
o indirectament.
Per tant no es pot reduir
l’anàlisi de la conversa a l’estudi únicament de les formes lingüístiques.
L’article descriu altres elements a tenir en compte, com per exemple els
prosòdics, la vocalització, elements cinésics, aspectes proxèmics, la
importància de l’articulació, a més afegeix
que hi ha elements com l’entorn i els coneixements previs de totes les
parts que participen també de la conversa i que n’influeixen el procés.
Per a l’anàlisi cal tenir en
compte certs elements que l’article descriu en tres blocs:
1-
Obtenció de les dades.
2-
La transcripció.
3-
Quins aspectes analitzar en
una conversació
L’anàlisi és un procediment
que a grans trets sempre té la mateixa estructura. Una primera part relacionada
en les formes lingüístiques en us, analitzar-ne la seva relació juntament amb
aspectes no lingüístics ja mencionats anteriorment, i així descobrir-hi les
representacions socials que s’extreuen de l’anàlisi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario